Amb el 23, Tamudo

Dissabte que ve a l'Estadi de Cornellà-El Prat viurem el que serà, amb quasi tota seguretat, l'últim partit de Raul Tamudo defensant la samarreta de l'Espanyol. El 23 perico ja ha passat a l'història del club per ser el màxim golejador i és un mite vivent i en actiu per tots nosaltres.

Vagi per davant que no sóc "tamudista", que l'admiro i l'admiraré sempre per tot el que ha significat en els resorgiment d'un club que semblava sense rumb fixe quan vam haver de deixar el mític Sarrià i que, en part gràcies a ell, s'ha mantingut i ha estat capaç de reinventar-se per disputar finals i guanyar títols, sense deixar mai de banda el nostres sempre eterns patiments. Al meu fill quan sigui més gran li explicaré qui era Raul Tamudo i tot el que va fer pel nostre club. Però també haig de ser just i dir que l'he trobat a faltar en moments crítics, he enyorat que ens situacions complicades sortís a donar la cara, a calmar l'entorn i a liderar el vestuari.

Jo personalment opino que el "cas Tamudo" s'ha portat molt malament aquesta darrera temporada i que el seu ostracisme no ha beneficiat a ningú. Està clar que en Raul és un ídol per l'afició i que molts no entenem perquè ningú ha donat un pas endavant i ha posat solució a un conflicte absurd al meu entendre. És només un problema d'egos? De que si tu m'has dit o si m'has deixat de dir? Crec que no. Estic convençut que és un tema extraesportiu, que hi ha notícies que desconeixem i que millor que no siguin mai públiques. Però en definitiva és una llàstima que el jugador més determinant dels darrers anys al nostre club, que ha marcat en les dues finals de Copa del Rei guanyades, l'etern 23, el teòric vaixell insígnia de l'equip, hagi de marxar per la porta de darrera i no es retiri vestint la samarreta blanc-i-blava per la que tant ha donat.

Jo si juga dissabte l'ovacionaré, li agrairé tot el que ha donat a l'Espanyol i li desitjaré el millor allà on vagi. Gràcies i sort Raul!